El 1920 naixia la Cooperativa del Pallars de Sort, pionera en la producció lletera a Catalunya. La iniciativa sorgia en un moment de lent progrés econòmic del territori i en què la manca de comunicacions dificultava la venda del producte. Així, un grup de ramaders decidien coordinar les seves activitats principals: la producció ramadera i, especialment, l’aprofitament de la llet i productes derivats. 106 anys després la Cooperativa del Pallars de Sort segueix oferint servei al sector ramader de la comarca. Parlem amb Montse Laguia, presidenta, i Ester Soto, gerent, perquè ens expliquin quins reptes i propòsits encara avui el projecte cooperatiu.
Feu-nos cinc cèntims dels canvis que heu vist a la Cooperativa els últims temps…
ML. Jo fa 30 anys ja treballava aquí i he pogut veure molts canvis. La comarca ha canviat molt. Pel que fa als socis, al principi hi havia moltes petites explotacions lleteres que portaven el producte a la cooperativa. Llavors la cooperativa ho proveïa tot, estris per munyir, medicaments… fins i tot un cop a la setmana s’anava a repartir el pinso per les diferents valls.
Però aquests últims 30 anys la cooperativa fa més carn i aquesta ja no és la part principal de l’activitat. Ara els socis la utilitzen més com una proveïdora de serveis. La part bona és que el projecte s’ha regenerat i va aportant el que els socis i sòcies necessiten.
Internament també hi ha ha diferències, en alguns moments de molta feina havíem sigut fins a tretze persones treballant i ara som 6, amb suport extern en alguns àmbits. I com és l’equip també ha canviat, quan jo vaig començar només hi havia una altra dona, ara som majoria.
"quan jo vaig començar a treballar només hi havia una altra dona, ara som majoria"
Com és ara la cooperativa?
ES: Ara mateix donem servei a no arriba a 200 socis, que han de ser persones amb una explotació ramadera en actiu. Veiem que s’estan perdent les explotacions petites. Com que costa trobar relleu, el que passa quan una ramadera o ramader es vol jubilar és que alguna explotació veïna acaba portant les terres per no deixar-les perdre. Per tant hi ha menys explotacions i més grans.
A més també ha canviat l’àmbit, la tardor passada va tancar la última explotació de llet, ara totes les que tenim són de carn: hi ha molt de boví, després per quantitat vindria l’oví, l’equí i el que en tenim menys és de cabrum. Aquests socis el que reben principalment són serveis, per una banda serveis d’assessorament en la part administrativa i de documentació per gestionar les explotacions; i per l’altra banda subministrant de materials molt específics que necessiten les explotacions ramaderes.
Quina és l’estratègia de la cooperativa pel que fa al sector?
ML: Ara mateix estem centrades en el projecte d’engreix ecològic i poder tancar tot el cicle de la carn. Vam iniciar tot això el 2001 perquè necessitàvem superar les barreres normatives que afectaven les petites explotacions tradicionals que volien passar a ecològic. La normativa ecològica, especialment per a l’engreix, requereix espais molt extensos, una condició difícil de complir per a les granges locals existents. Per resoldre-ho, la cooperativa va localitzar uns terrenys i hi vam instal·lar un sistema d’engreix en extensiu.
Aquesta és la única granja d’engreix comunitària de Catalunya i es basa en un cicle tancat on la propietat de l’animal sempre la té el ramader, mentre la cooperativa assumeix la responsabilitat del maneig diari i la cura. Aquest enfocament comunitari permet agrupar lots més grans, facilita la negociació directa amb els compradors i millora la viabilitat econòmica. Els nostres lots segueixen sent petits de cara als distribuïdors, però sempre tenim més força quan oferim lots més grans i també una previsió més estable.
La sort d’aquest territori és que el maneig que es feia ja s’acostava a l’ecològic en extensiu i la granges eren autosuficients en alimentació en un 80 %. Tot i això, la gestió de la documentació i els pinsos va resultar ser un procés farragós i burocràtic. Actualment, prop del 80% de les explotacions de la zona ja són ecològiques.
"la sala de desfer serà un pas molt important pel sector de la carn ecològica del Pallars"
Quins són els principals reptes que teniu al davant?
ES Per poder tancar el cicle de la carn, necessitem poder matar i fer l’especejament també a la comarca. Actualment, la cooperativa ja gestiona l’escorxador municipal amb voluntat d’oferir un servei, tot i que actualment en fan ús altres negocis a banda de les explotacions sòcies de l’entitat. El problema dels ramaders és que a l’escorxador només es pot treure la canal i l’especejament l’ha de fer un carnisser. Això fa que a molts els vagi millor vendre l’animal viu. En canvi, carnissers del Sobirà i del Jussà si que estan utilitzant aquesta infraestructura. Per nosaltres el més important és que la infraestructura estigui en funcionament.
L’objectiu estratègic actual és completar el cicle productiu amb el sacrifici dels vedells i l’ús de la nova sala de desfer per preparar la carn per a la venda, tant individualment cada ramader com en lots comuns. El procés de tramitació per a aquest tancament ha estat costós i ha requerit anys de feina, sobretot a causa de les dificultats polítiques i burocràtiques. Actualment hi ha una licitació oberta per a la gestió de la sala, quan estigui en marxa serà un pas molt important per garantir la sostenibilitat del sector de la carn ecològica del Pallars.
Com a entitat centenària, quin és el valor aporta la cooperativa al territori?
ML Tenim un soci que un dia em deia “si la cooperativa no existís, s’hauria d’inventar”. La nostra raó de ser és facilitar el que de veritat la gent necessita, tant ramaders, com les persones que viuen a la zona, com també els restaurants.
Pels ramaders la cooperativa fa molta feina a l’ombra. Per una banda hi ha tota la part d’assessorament en la gestió de les explotacions, que és moltíssima feina. A més, mantenim serveis que són molt minoritaris i no ens reporten beneficis però que són imprescindibles pel ramader. Tota la part de farmàcia, per exemple, té molta feina al darrere: un ramader no pot tenir medicaments “per si de cas” com fem a casa, si a un animal li passa alguna cosa a la muntanya i el ramader no tingués el servei a Sort, encara afegiríem més temps i distància per poder donar resposta. Però aquesta és la voluntat de la cooperativa de donar servei on fa falta. Al final, és veure que en un territori així, el que funciona és ajudar-se els uns als altres.
I més de cara al consumidor, ja fa deu anys que es va obrir la línia de l’agrobotiga. Primera era un espai on donar sortida a la carn, però ara ja hi tenim més menjar i productes ecològics de neteja i també treballem amb productors artesans. A banda seguim mantenint la part de material, terra, etc. que pot servir per una sòcia però també per qui tingui un hort, un jardí… En un futur proper la idea és moure la part de venda més a l’engròs a la nau que tenim a la Bastida i poder posar la botiga a peu de carrer per fer-la més accessible.
