El programa Ateneus Cooperatius de la Generalitat va néixer el 2016 amb la creació de 10 ateneus cooperatius. Una proposta de política pública innovadora en què les pròpies entitats cooperatives de cada territori havien de ser les encarregades de liderar el programa. A l’Alt Pirineu i Aran, però, es va donar de forma anòmala: la direcció general va valorar que al Pirineu no hi havia cooperatives amb prou fortalesa per entomar el programa i va fer l’encàrrec als Consells Comarcals.
Deu anys després, la consolidació de diverses cooperatives del territori i l’enxarxament en un ecosistema potent han permès que el lideratge canviï de mans i siguin les entitats de l’economia social i solidària (ESS) qui lideri el programa. Aprofitem aquest aniversari per analitzar l’impacte de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran en el seu entorn.
Una eina que enforteix l’emprenedoria i l’ocupació al Pirineu
L’Ateneu Cooperatiu, com a dispositiu del Departament d’Empresa i Treball, té la missió de crear i consolidar empreses i llocs de treball en l’àmbit de l’economia social i cooperativa. A l’Alt Pirineu i Aran això s’ha traduït en la creació de més de 40 cooperatives en 10 anys, però també en l’impuls d’altres fórmules de col·laboració que s’ajusten a les realitats diverses del nostre territori.
En aquests deu anys, cooperatives acompanyades per l’Ateneu han passat de ser l’embrió d’una idea a ser iniciatives consolidades en el seu sector. Alba Jussà, nascuda de la mà de l’associació Alba, va iniciar la seva trajectòria el 2018 amb 5 sòcies i avui ja compta amb 21 sòcies, que ofereixen serveis d’atenció a persones al Pallars.
Creixements com aquest, però, afronten determinats reptes: cal fer especial èmfasi en la presa de decisions, la cura del grup i altres aspectes que permeten que la governança conjunta sigui democràtica i efectiva alhora. Igualment aquests projectes també gaudeixen d’oportunitats específiques: l’emprenedoria col·lectiva permet més marge per millorar les condicions de treball, la flexibilitat horària o la conciliació que els projectes d’emprenedoria individual. En la diagnosi de l’ESS que va fer l’Ateneu el 2024, les condicions de treball era un dels àmbits més ben valorats pels projectes.
Les empreses de l’economia social i cooperativa, a més, són iniciatives resilients i pròsperes: per exemple, segons el baròmetre cooperatiu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya durant el 2024, el 61% de les cooperatives catalanes no tenia deute bancari i el 67% va augmentar la facturació. Pel que fa a l’ocupació el 42% va incrementar la plantilla, el 60% de les treballadores són sòcies i el 58% va contractar amb contracte indefinit. Tot dades que mostren com l’economia cooperativa contribueix a un mercat laboral estable i un ecosistema empresarial solvent.
En el procés de creació i consolidació d’aquest ecosistema al Pirineu, l’Ateneu ha acompanyat processos que han suposat la inserció laboral de més de 180 persones. Unes insercions laborals, que tenen el valor afegit de fer-ho en condicions laborals de qualitat i que afavoreixen l’arrelament de les persones al territori. També segons el Baròmetre Cooperatiu, el 84% de les cooperatives catalanes contempla el teletreball, el 63% fa formació especialitzada i un 59% tenen protocols per al prevenció i abordatge de l’assetjament i les violències masclistes.
Encarem els reptes del territori perquè fem xarxa
Més enllà de les cooperatives, en un entorn marcat per la poca població i per la dispersió, les iniciatives econòmiques sovint es formalitzen en microempreses o autònoms. Per això, la tasca de l’Ateneu també consisteix a buscar formes de col·laboració que permetin a aquests projectes de petita dimensió enfortir-se i millorar la seva viabilitat.
Aquest pot ser el cas de l’Associació d’Artesanes i Artistes a Mà de Tremp, que aglutina productores del món de l’art i l’artesania. L’associació permet que entre totes disposin d’una botiga a Tremp on donar sortida als seus productes, un punt de venda dificil de sostenir per cada projecte individualment però que amb la col·laboració de totes ha estat possible. O també el cas de la recent creada cooperativa Escorxador Pirineus en què es concreta la col·laboració de l’Ajuntament de Pobla de Segur amb empreses ramaderes i del sector carni per mantenir actiu l’escorxador municipal i facilitar així la viabilitat de les empreses del sector.
Les empreses de l’ESS porten al seu ADN la cooperació i l’enxarxament i això fa que, malgrat les seves petites dimensions puguin imaginar i dur a terme iniciatives ambicioses que donen resposta a reptes del territori que ningú més s’atreveix a afrontar. Aquest és el cas de Llosats, un projecte impulsat per cooperatives pirinenques que vol facilitar l’accés a l’habitatge a través de la recuperació d’immobles en desús (públics i privats) per a integrar-los en un comú d’habitatges gestionat col·lectivament i amb la col·laboració d’administracions locals.
Amb un esperit semblant, durant el 2026, l’Ateneu Cooperatiu està col·laborant en la creació de dos espais de treball compartit: l’Espai Cooperatiu de Sort que funciona des de gener de 2026 i el futur pol cooperatiu de la Cerdanya, que s’està gestant amb el suport de la Fundació Roca i Galès i que tindrà la seu a l’antic Hotel Boix de Martinet i acollirà projectes artístics i culturals, de producció i venda agroecològica i un espai d’oficina. D’aquesta manera un espai dedicat al turisme, es transformarà en un niu d’iniciatives econòmiques impulsades i adreçades a la població del territori.
Aquests projectes s’orienten a resoldre la manca d’habitatge i espais disponibles per a petites empreses i emprenedores. Però en la mateixa línia s’impulsen projectes col·lectius en altres sectors essencials com l’agroecologia, la cultura, l’energia o les cures. La voluntat d’arrelar-se i millorar les condicions de vida del territori, fa que les entitats de l’ESS posin la seva activitat com a eina per donar a resposta a necessitats de l’entorn. La intercooperació i la col·laboració entre agents diversos permeten articular solucions realistes, imaginatives i adequades a l’entorn de muntanya.
La contribució de l’ESS no s’acaba aquí sinó que també inclou l’atracció de recursos econòmics. Només en convocatòries Singulars l’ESS va rebre 1,7 M d’euros entre 2022 i 2025 per impulsar iniciatives arrelades al Pirineu.
Un mecanisme per co-construir política pública
El programa Ateneus Cooperatius té aquesta voluntat de co-construir política pública a través del diàleg i la col·laboració entre les administracions i els agents de l’economia social i solidària. L’Ateneu n’és un exemple tant en la seva vessant interna com externa ja que en la seva trajectòria ha passat d’una gestió liderada pels Consells Comarcals a una gestió mixta que ara lideren empreses cooperatives, sempre en col·laboració amb la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) i la Direcció General d’Economia Social.
Aquesta pràctica col·laboradora també arriba a altres àmbits. Per això l’Ateneu i les seves entitats són agents actius en espais estratègics pel desenvolupament del Pirineu com la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran o la Taula de Relleu Agrari, però també amb agents de promoció econòmica comarcals i locals, serveis territorials, Grups d’Acció Local i altres agents territorials com l’IDAPA.
En aquesta col·laboració no hi pot faltar tampoc la interlocució amb agents locals: des de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell que recentment s’ha incorporat a la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària a ajuntaments més petits amb interès a desenvolupar projectes d’economia solidària que revitalitzin i satisfacin les necessitats del territori.
Aquests deu anys d’Ateneu cooperatiu han estat, un període fructífer: l’economia social i cooperativa ha crescut en nombre de projectes i s’han generat iniciatives de col·laboració entre agents diversos que atenen necessitats essencials del territori. A més és un model per a aquelles entitats que volen, a través de la seva acció quotidiana, contribuir a retornar al Pirineu el seu valor econòmic, social i ecològic.