Dijous 21 de maig, l’Ateneu Popular de l’Alt Urgell va acollir una taula rodona amb el títol Sobirania econòmica: Viure del territori més enllà del turisme i on van participar quatre projectes transformadors vinculats a l’economia social i cooperativa. Cal Rosill, El Refugi Kanalla, Coopyrene i Obradora Saió van aportar la seva mirada sobre les necessitats del territori i les aportacions dels seus projectes a fer del Pirineu un espai de vida. 

La taula, moderada per Júlia Leigh de l’Ateneu Cooperatiu, va comptar amb la participació de la ramadera Laia Angrill de Cal Rosill i sòcia de les cooperatives Cadí i Pirenaica; Núria Vilarrubla, membre del Refugi Kanalla, espai i de joc i de cures col·lectives vinculat a la llibreria cooperativa El Refugi; Carol Nabau, sòcia de Coopyrene que aglutina ramaderes i gestiona un obrador carni; i Laura Rifà, d’Obradora Saió, oficina de recerca i desenvolupament local que treballa en els àmbits d’habitatge, cultura i comunicació, paisatge i territori i  desenvolupament local. La sessió va tancar el cicle Sobiranies dels Pobles de Muntanya que organitza Betula, en aquesta ocasió amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran. 

Transformar el Pirineu amb la feina diària

El debat es va iniciar amb l’aportació de cada projecte a la transformació territorial: per a Laia Angrill, una de les inquietuds per a prendre el relleu de l’explotació familiar és recuperar pastures per a la ramaderia i no deixar perdre el sector lleter del Pirineu. Carol Nabau, afegia, en el seu cas, la voluntat de mantenir una sèrie de ramaderes i elaboradores que alimentin amb el seu producte els habitants del Pirineu. 

Laura Rifà, per la seva banda, posava en valor el medi natural com a eix vertebrador del territori i l’objectiu del seu projecte de donar resposta als reptes complexos del territori amb una mirada que inclou diversos sectors. Per últim, Núria Vilarrubla, va posar l’accent en la finalitat del Refugi Kanalla de ser, no només un espai de joc, sinó també un projecte de cures col·lectives. 

L’accés a la terra i la distància dels centres de poder com a reptes

A l’hora d’analitzar els reptes que aquests projectes afronten, es va fer evident que la distància és un d’ells. El Refugi Kanalla es troba que, malgrat que aposta per programar una agenda cultural regular protagonitzada per professionals del territori, li és molt difícil entrar en els circuits de presentacions editorials que se centren sobretot en l’entorn de Barcelona. 

Per a Obradora Saió, els reptes tenen a veure amb la dificultat d’accedir a finançament pel desenvolupament local així com la manca d’espais accessibles per als projectes del territori, cosa que amb la dispersió territorial augmenta l’aïllament de les iniciatives. 

En el cas dels projectes ramaders, Cal Rossill i Coopyrene coincidien que una de les dificultats compartides tant a l’Alt Urgell com a la Cerdanya, és la d’accedir a les terres necessàries per tirar endavant els projectes, unes terres que estan concentrades en grans explotacions o es veuen pressionades per projectes urbanístics.

Per altra banda, comparteixen la dificultat de relacionar-se amb les administracions, tant pel volum de la burocràcia, com per les exigències que equiparen els petits projectes amb les grans indústries càrnies del país. A tot això, s’hi suma, la manca de professionals de suport (mecànics, ferrers, etc.), que fruit del despoblament i la manca de relleu generacional estan desapareixent al territori. 

Què cal canviar en l’entorn per afavorir la transformació? 

Les diferents participants van coincidir a apuntar les administracions públiques com a element clau per aconseguir la transformació del territori: en primer lloc, caldria que facin una aposta per reduir la dependència del turisme i impulsin  una economia que doni resposta a les necessitats reals del Pirineu. En segon lloc, equilibrant les desigualtats d’inversió que pateixen els territoris rurals. I, en tercer lloc, pressionant les administracions locals perquè potenciïn projectes de sectors clau com la cultura, la transició energètica o l’agroalimentari. 

Altres aspectes rellevants per a la transformació del Pirineu que van aportar les ponents van ser la necessitat d’intercooperar i col·laborar entre projectes; així com el manteniment de les infraestructures comunitàries de l’àmbit agroalimentari o un canvi de mirada en la relació amb el territori. 

El món cooperatiu: models i confluències

Un aspecte destacat del debat va ser la participació tant de projectes vinculats al cooperativisme agrari històric, com cooperatives de nova creació que beuen de l’impuls de l’economia social i solidària dels últims anys. Dos mons que sovint no se senten propers però que sota la superfície comparteixen valors i pràctiques. 

En preguntar què podien aprendre mútuament les participants van coincidir que les cooperatives agràries històriques són un exemple per la importància dels oficis que duem a terme dins la societat així com de la capacitat per donar resposta a necessitats concretes del territori i unir a gent molt diversa que tenia molt clar per a què servia la cooperativa (en contraposició a les de nova creació que a vegades no van a l’arrel de resoldre allò necessari en l’entorn). 

Per la seva banda, les cooperatives de recent creació aporten una mirada més àmplia pel que fa a la visió solidària que va més enllà de la utilitat concreta del projecte cooperatiu. També es van posar en valor les pràctiques d’aquestes cooperatives pel que fa a la governança, les cures de l’equip o la visió transformadora. 

La sessió va acabar amb un torn obert de preguntes molt centrat en aspectes de pagesia i sobirania alimentària, les responsabilitats i també els límits de l’impacte de les consumidores en aquest sector o el plantejament d’una seguretat social alimentària.