Què són els obradors compartits?

Els obradors compartits estan generant un interès creixent com a eina per dinamitzar l’economia rural i donar impuls a projectes agroalimentaris que, sovint, serien inviables individualment. Es tracta d’espais d’ús col·lectiu dedicats a la transformació d’aliments, que poden estar especialitzats en un tipus de producte concret —com els làctics o els carnis— o bé acollir elaboracions diverses. Fins i tot alguns van més enllà del sector alimentari i hi fan productes cosmètics i de neteja de forma artesanal.

Aquest model facilita que la pagesia pugui donar valor afegit als seus productes i ofereix una oportunitat real a petits projectes emprenedors que, d’altra manera, haurien d’assumir una forta inversió inicial per disposar d’un obrador propi. Per això, en molts casos, els obradors compartits esdevenen també vivers d’empreses, espais on començar una activitat professional amb costos reduïts fins a consolidar el projecte.

Obradors compartits o agroecològics? Repensant noms, redefinint pràctiques

L’etiqueta d’obrador compartit sovint no acaba d’identificar molts dels projectes vinculats a alguns d’aquests espais i es detecta la necessitat de diferenciar-se. En el marc del projecte d’intercooperació Ruralitats Comunitàries es teoritza i s’aposta per la utilització del terme obradors agroecològics. Això es fa, per una banda, perquè els obradors no sempre són compartits, no per falta de voluntat, sinó d’espai i possibilitats. I, per altra banda, perquè el terme obrador agroecològic dóna visibilitat a tot un entramat de productores i elaboradores que busquen donar contingut polític a les seves praxis.

L’agroecologia es considera una forma de fer amb uns principis socials i ambientals que qie sí que representen a aquest conjunt de productores i elaboradores. Ens referim a l’agroecologia com a aquell procés que neix de la vinculació del treball pagès i la producció alimentària sostenible amb l’organització social i col·lectiva.

L’agroecologia i l’economia solidària comparteixen una visió comuna pel que fa a la democratització dels espais que habiten, ja sigui en l’àmbit agroalimentari, econòmic o sociolaboral. Ambdues perspectives parteixen d’un enfocament centrat en les persones i reconeixen el valor fonamental dels processos col·lectius en la construcció d’una economia arrelada al territori. Valoren especialment la cooperació, la solidaritat, la participació democràtica, la generació de xarxes i el compromís amb el benestar comunitari.

En aquest context, parlar d’obradors agroecològics és posar l’accent en les pràctiques transformadores que s’hi desenvolupen, més enllà de la forma jurídica, la dimensió empresarial o el fet que l’espai sigui compartit. Si fem un paral·lelisme, aquests obradors representarien dins el món agroalimentari el que l’economia solidària suposa dins l’economia social i solidària: una aposta conscient per models més justos, democràtics, cooperatius i orientats al bé comú.

I al Pirineu, què està passant?

Al Pirineu cada cop hi ha més projectes d’aquestes característiques. Alguns ja estan en funcionament, d’altres s’estan a punt d’estrenar i també n’hi ha que es troben en fase de prospecció o d’inici de projecte. Per conèixer els obradors compartits al Pirineu i a la resta de Catalunya, es pot consultar el mapa interactiu disponible a obradorscompartits.cat. Aquest recurs ofereix informació detallada i geolocalitzada sobre els obradors existents, i facilita la connexió entre projectes d’elaboració i espais de transformació alimentària.

A les comarques pirinenques, destaca un projecte de l’Alta Ribagorça on el Consell Comarcal està promovent la creació d’un obrador agroalimentari compartit que ha despertat un gran interès entre ramaderes i petits productors de la comarca. L’estudi de viabilitat realitzat el 2023 confirma una demanda clara d’un espai col·lectiu orientat a la manipulació de carn de boví —amb sales per a maduració, especejament, envasat i més—, i preveu també un possible annex per a elaboracions vegetals. El projecte preveu situar-se al polígon del Pont de Suert i contempla un pas clau: que siguin els propis productors, organitzats en cooperativa, qui acabi assumint-ne la gestió, amb el suport inicial de l’administració local.

Si a més hi sumem la dimensió agroecològica esmentada més amunt, trobem dos projectes impulsats per cooperatives al territori:

A la Cerdanya hi trobem Coopyrene, una cooperativa integrada per ramaderes de la zona que va crear-se per evitar el tancament de l’obrador que feien servir. L’objectiu de la cooperativa és fer viable la pagesia i la ramaderia extensiva i tradicional al Pirineu. Gestiona un obrador carni de forma comunitaria i col·labora amb altres petits projectes del territori amb el convenciment que cal preservar aquesta infraestructura clau per al sector primari pirinenc. La cooperativa no només busca la viabilitat econòmica de les seves sòcies i els projectes ramaders del territori, sinó que també treballa per preservar la cultura i les tradicions locals, amb una gestió col·lectiva i democràtica.

Al Pallars Sobirà hi trobem un altre cas, l’obrador en fase de construcció allotjat a La Tremolina de Muntanya. En aquest projecte es constata com al món rural les necessitats de les productores solen anar més enllà de les estrictament vinculades a la transformació agroalimentària i s’han generat així nous espais d’intercooperació. La iniciativa integra, dins l’espai d’una cooperativa d’habitatge, un obrador de transformats vegetals i un grup de consum del municipi. La governança i la gestió d’aquest obrador recau, repartint drets i deures per igual, en les futures elaboradores i en el projecte d’habitatge.

A més, al Pirineu, hi trobem també multitud de projectes agroecològics que tenen els seus obradors propis. El model, doncs, s’adapta a les necessitats i els recursos de l’entorn: hi poden participar diferents actors, des de les pròpies iniciatives productores fins a l’entorn veïnal o l’administració pública. En tot cas, aquesta combinació d’agents és segurament una forma d’enfortir tant els propis obradors com les elaboradores i transformadores que en fan ús i, per tant, un recurs necessari per a donar aire al sector agroalimentari.